QUINTO NADALENC D’EL CIERVO

 

Associacions Civils

 

 

QUINTO NADALENC

de la

Societat Coral Recreativa

EL CIERVO

 

Any 1922

 

 

Des d’abans de Nadal fins passat Reis, en el Vallès, al Quinto s’hi juga arreu: a casa, a les entitats socials, a les escoles, etc.

 

 

 

 

Nota aclaratoria: Este artículo trata de un juego que practican muchas asociaciones cívicas locales (ONGs), basado en acertar cinco números en línea, etc., razón por la que rogamos nos disculpen por no aportar la traducción en español.

 

 

I – EL QUINTO DE LA S.C.R. EL CIERVO

 

La Societat Coral Recreativa El Ciervo va néixer l’any 1922 i té la seu i la sala d’actes al carrer Viladomat amb Roger de Flor del barri de Gràcia a Sabadell. Durant la seva llarga historia ha fet de plataforma ciutadana de molts grups culturals i/o esportius, de totes les edats.

 

 

 

Entre les activitats que es desenvolupen en la S.C.R. El Ciervo n’és popular el joc del Quinto, joc també anomenat, en altres comarques catalanes i valencianes, la quina, plena o loteria vella, sent típicament un joc de les dates nadalenques, que comencen una setmana avanç de Nadal i finalitzen la nit de Reis.

 

 

II – METODOLOGIA DEL JOC

 

La seva mecànica consisteix en que cada jugador té una carta amb tots els números de l’1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el “lloro” va cantant.

 

 

Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa “quinto i guanya; després es juga per la “plena  i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

 

 

La persona que canta els números, anomenada “lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d’humor i converteix el joc en una festa.

 

 

També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes…) i els premis, a més de diners, solen ser lots de Nadal o d’altres premis materials.

 

 

La figura del lloro és molt important, ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l’anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi.

 

 

III – DITES I NOMS TIPICS DELS NUMEROS DEL QUINTO

 

El “lloros’ha d’aprendre dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

 

 

El Quinto és un joc que fomenta l’ humor, l’amistat i la relació entre els que hi juguen. Es basa en la interacció entre el lloro que canta els números i els jugadors. La manera com el lloro canta els números i com responen els jugadors dóna lloc a tota mena de bromes, jocs de paraules, noves denominacions de números, rimes imaginatives, etc. 

 

 

Bona part del mèrit es deurà a l’habilitat i gràcia dels lloros, que solen gaudir del corresponent prestigi ja que són considerats tota una institució, un grup de voluntariosos associats, que hauran de vocalitzar bé i amb un ritme pausat, sense precipitar-se o enganxar els números, ni allargar els acudits de manera que el joc sembli aturat.

 

 

NOMS MÉS HABITUALS DELS NUMEROS DEL QUINTO

Entre parèntesi: el què responen els jugadors

 

1 = el més menut (el teu canut), el més petit (del Barça), el més petit de tots (tocava la trompeta) i Cap d’Any.

2 = un dos (tres quatre) i un aneguet.

3 = un tricicle i el tercer (cirerer).

4 = una cadireta.

5 = petit músic (ja te la tinc)

6 = el sis (cu), al sis (alcis vostè), el dia de Reis i mitja dotzena.

7 = al set (alça’t tu), un estripat, la bandereta,  un que té set (que es foti!).

8 = un que és buit (el teu cap) i un que és buit (el teu llit).

9 = davanter centre i un que és nou (el meu cotxe).

 

Zona de NO fumadors

 

10 = pelat el més petit, pelat el jove i el pilota d’or (Messi).

11 = les cametes de la Montse, les cametes del Fermí (i la mare que el va parir), la Diada i parelleta d’uns (iuhUUUU!) .

12 = una dotzena (de pals a l’esquena) i dotzena (d’ous per la nena).

13 = el de la mala sort i el malastruc .

14 = ca, ca, ca, ca, ca, catorze.

15 = la nena maca i Santa Maria.

16 = sexe!.

17 = Sant Antoni.

18 = la majoria d’edat  o la meva edat.

19 = Sant Josep.

 

Zona de fumadors

 

21 = L’aneguet coix, El més elegant  i Sant Lluís Gonzaga.

22 = parelleta d’ànecs i parella de dosos (bruts i fastigosos).

23 = Sant Jordi  i el tejero (todo el mundo al suelo).

24 = Sant Joan i dues dotzenes.

25 = vint-i-cinc (Nadal!).

26 = Sant Esteve.

27 = la verge de Montserrat.

28 = els sants innocents.

29 = el tramvia.

  

31 = l’últim dia de l’any i Sant Silvestre.

33 = els anys de Jesucrist i parella de tresos.

36 = tres dotzenes i l’any de la guerra.

39 = l’any que es va acabar la guerra i la pau relativa.

 

 

43 = el licor.

44 = quac-quac.

45 = mitja part i tres quarts d’hora.

46 = temps afegit.

48 = quatre dotzenes.

 

Entren els Reis Mags

 

50 = pelat el del mig.

55 = parella de músics.

 

Els Reis Mags d’Orient

 

60 = pelat a can seixanta i el cansat.

64 = quasi jubilat.

65 = la jubilació.

66 = parella de sisos o de grisos i parella de mossos d’esquadra.

69 = arriba i abajo, el berro i marra!.

 

Benvinguda als Reis Mags

 

70 = pelat la tieta.

75 = tres ralets.

77 = parella d’estripats i les banderes d’Itàlia.

 

Un “lloro” majestàtic

 

80 = pelat la iaia.

82: el naranjito i el mundial d’Espanya.

88= parellassa, la mamellassa i les mamelles de la Paula.

  

90 = pelat l’avi, pelat l’últim i el ventilador espatllat (no venta).

·          

 

IV – ALTRES DITES DEL QUINTO

 

De l’1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.

  

Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.

 

Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.

 

Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (REMENAAA!!!) (Remena, remena nena!)

 

Quan a un jugador només li queda un número per fer quinto pot demanar al lloro que l’hi busqui. (BUSACAMELA!) El lloro respon: (I jo que la busco...) I el lloro remena.

 

 

V – ELS REIS MAGS D’ORIENT A LA NIT DE REIS

 

La Nit de Reis es celebra del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen.

 

 

Espectadors callats

 

Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l’estrella d’Orient li van regalar or, encens i mirra.

  

Els reis també participen en El Ciervo, donen regals als nens i nenes o als seus pares, i després es reparteixen en tres grups de patges, segons el rei que acompanyen, i deixen regals per tota la ciutat directament a la mainada i gairebé durant tota la nit.

 

 

RESUM

 

Grans i petits, sembla que tots creiem amb els Reis Mags i confiem amb la loteria nadalenca o la primitiva setmanal, que resulta més substanciosa que el nostre Quinto.

 

 

Però, no val a badar, dons l’experiència ens ensenya que els “reiets” que ens poden ajudar no són del tot fiables.

 

 

Nota aclaratoria: Vídeos humorísticos relativos a los Reyes Magos de Oriente con personajes propios de nuestra realidad política actual.

 

 

Recopilación y edición

Martín Ferré

 

CASAL DELS AVIS DE GRÀCIA

Medalla d'Honor 07      –     Vapor Llonch 018

El álbum de fotografías correspondiente presenta un mayor número de imágenes.

 

Organización no gubernamental

CASAL DELS AVIS DE GRÀCIA

Sabadell

MEDALLA D’HONOR DE LA CIUTAT DE SABADELL

 

Enguany

l’associació Casal dels Avis de Gràcia està d’enhorabona, el Consell de Districte, a proposta de l’Associació de Veïns del barri i amb l’acord dels representants de les Entitats, es va aprovar concedir a la nostra Associació la Medalla de la Ciutat, considerada la tasca feta pel benestar de la gent gran del barri des de la seva fundació en el 1981.

L’associació Casal dels Avis de Gràcia va néixer com una secció més de l’Agrupació de Veïns de Gràcia, davant de la necessitat d’atendre el nombrós col·lectiu de gent gran del barri i les seves necessitats ben diferenciades, és va destinar i equipar una de les sales de la seu social pel Casal i va ser inaugurada el dia 31 de maig de l’any 1981.

Davant de la necessitat d’un local específic i exclusiu per a la gent gran, l’Agrupació de Veïns de Gràcia i l’Associació, conjuntament, van reivindicar els terrenys els antics safareigs de l’actual carrer Reina Elionor, número 110, que havien estat tancats al públic en la dècada de 1950.

Assolir aquesta necessitat en el barri va resultar una tasca feixuga i de molts anys de pacients contactes amb les autoritats adients del Municipi i de la Generalitat de Catalunya. En el Ple de l’Ajuntament de Sabadell, de data 25 de novembre del 1992, es va posar a disposició de la Generalitat la finca per a ser destinada a un casal i un centre de dia per a la gent gran. Els contactes amb personalitats de la Generalitat es varen anar succeint, any rera any, i varen anar avançant positivament, fins que l’actual Casal de Gent Gran de Sabadell-Gràcia va ser inaugurat el 29 de juny del 2002.

La primera Assemblea General Ordinària que és va celebrar en el Casal, va tenir lloc el dissabte 20 de març del 2003, sent reelegit com a President el senyor Rafael Bernat, qui, malauradament, als pocs mesos ens deixava per sempre, havent dedicat divuit anys de la seva vida al barri i a la seva gent, havia pogut veure el somni de molts fet realitat.

L’associació Casal dels Avis de Gràcia ha estat l’encarregada de la posta en marxa del Casal de Gent Gran de Sabadell-Gràcia, on la gent del barri pot participar en tallers i activitats de tota mena, i ha dedicat la seva màxima atenció a les reunions i/o festes col·lectives dels usuaris, com són: balls, conferencies i tertúlies, sortides col·lectives, jocs de grup i celebracions de totes les festes populars, Dijous Gras, Carnestoltes, Sant Jordi, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, Festa Major del barri, Setmana Cultural i Homenatge a la Vellesa, Castanyada, la Marató de TV3, Nadal i Cap d’Any.

Actualment l’associació Casal dels Avis de Gràcia manté el seu compromís amb la gent gran del barri i continuarà desenvolupant activitats de tota mena, amb un entusiasme sempre renovat, entre moltes i diferents raons, perquè la vida cuida d’aportar constantment noves persones a aquest estimat col·lectiu humà.

Medalla d'Honor Sbd.

MEDALLA D’HONOR

Concedida el 28 de maig del 2008

pel

Il·lustríssim Alcalde de la Ciutat de Sabadell

 

 

 

PARRÒQUIA DE GRÀCIA

 

PARRÒQUIA DE GRÀCIA

Sabadell

Parròquia de la Mare de Déu de Gràcia

 

1990

I – TROBADES D’ANTICS AMICS

La Parròquia de Gràcia ha estat i és encara un punt de trobada per a colles de joves amics i en aquest cas ens referim als que varen fer la seva coneixença i amistat a mitjans del segle XX, semblen ja molt llunyans els anys del 1945 al 1955, però, malgrat el temps transcorregut, ells han mantingut unes relacions entranyables amb trobades i excursions.

Moltes persones hauran estat les coordinadores de les trobades i excursions periòdiques, feina gens fàcil de fer degut al pas del temps i molt probables canvis de domicili, preguem disculpes i agrairem se’ns facin saber les omissions possibles, doncs ens arriben fonamentalment els noms de les parelles o famílies Dalmases (Bartomeu i Isabel) i Balagueró (Antoni i Teresa), de les que només elles resten ara entre nosaltres, també els Casanoves (Joan i Paquita) que ens han guiat enguany.

 

 

2007

 

II – REPORTATGE FOTOGRÀFIC DEL 50e ANIVERSARI

Podríem permetre’ns pensar que tots ells han celebrat el cinquantè aniversari com amics, mig segle o més, ja no són tant joves, tot i això resulta admirable la seva voluntat de reunir-se i fer excursions de tant en tant, raó suficientment valida per a realitzar i presentar-vos un reportatge fotogràfic adient.

 

 

III – EXCURSIÓ A LA COMARCA DEL BAIX CAMP

Les fotografies que podeu veure en el Blog corresponent a temps anteriors i particularment, a l’excursió feta a la comarca del Baix Camp (Reus i Cambrils), que és va celebrar el dissabte 9 de juny d’enguany.

 

 

INSTITUT PERE MATA DE REUS

Construït entre 1897 i 1912 per l’arquitecte Lluís Doménech i Montaner.

A finals del segle XIX, el doctor Emili Briansó junt amb l’intel·lectual Pau Font de Rubinat i altres promotors, varen veure la necessitat de construir un hospital psiquiàtric a Reus.

L’encarregat de portar a terme l’obra va ser Lluís Doménech i Montaner, que a demès de dissenyar l’edifici, també va cuidar de tots els detalls de la decoració interior i mobiliari.

Hospital psiquiàtric actualment encara manté la funció original. El caràcter tècnic del projecte s’adapta a una distribució urbana dels edificis en espais independents. Hi ha una interessant barreja de materials: pedra, maó, ceràmica i mosaic.

El pavelló sisè, conegut com "dels Distingits", és el de més valor artístic per la riquesa ornamental, tant exterior com interior, ja que l’arquitecte també s’encarregava del disseny dels detalls interiors. Avui en dia encara es conserva el mobiliari original.

 

CIUTAT DE REUS

Reus és la capital de la comarca del Baix Camp.

L’ajuntament està a la Plaça del Mercadal. La Policia municipal al Carrer Roser.

Dos antics termes formen part del actual terme de Reus: El Burgar i Mascalbó. Molt antigament també foren termes separats La Boella, Rubió, Territori de Tarragona i Les Comes d’Ulldemolins.

El centre de la ciutat és la Plaça Prim

. La Plaça de la Llibertat (en època franquista dels Màrtirs), tot i que ha estat remodelada l’any 2003, no té la tirada de la primera.

El nucli antic està entre els Ravals de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol i de Santa Anna, zona coneguda com Tomb de Ravals. Un nucli més modern està dins del perímetre de Riera Miró, Avinguda Sant Jordi, Avinguda La Salle, Avinguda Pere el Cerimoniós i Riera Aragó. Més enllà d’aquestos límits la ciutat està en expansió.

Des de 1950 ha sofert un fort creixement passant de 35.000 habitants als 100.000 actuals (el límit dels cent mil va ser sobrepassat l’any 2004). Els immigrants, sobretot del Marroc, han fet créixer la població. Els estrangers ja representen el 8% del reusencs.

El gentilici del seus ciutadans és

reusenc, tot i que popularment son coneguts com ganxets.

Edificis singulars

:

Palau Bofarull

(avui en part una sucursal del BBVA)

Palau dels Marquesos de Tamarit (Centre de Lectura)

Casa Navàs

(Plaça Mercadal)

Casa Cochs (Carrer Prat de la Riba)

Cal Boule (Raval Santa Anna)

Casa Rull

(antic Museu Prim-Rull i arxiu municipal)

Casa Gassull (Carrer de Sant Joan)

Casa Serra (a la Carretera de Castellvell)

Campanar

(Plaça de l‘església prioral de Sant Pere)

Castell del Cambrer (avui reformat, a la Plaça del Castell)

Banc d’Espanya (Raval Santa Anna, avui Museu Salvador Vila-seca)

L’Ajuntament

Diverses cases de la ruta del Modernisme, destacant principalment els pavellons del Institut Pere Mata

 

MUNICIPI DE CAMBRILS

Lloc on vàrem anar a dinar, al "Gran Bufet de Cambrils", i fer un curt passeig pel moll i la platja.

 

 

SANTUARI DE MISERICÒRDIA – REUS

El Santuari de Misericòrdia fou construït durant el segle XVII al lloc

on la tradició diu que l’any 1592 se li aparegué la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora, de manera que la ciutat de Reus quedava alliberada de l’epidèmia de pesta que l’amenaçava.

El 1903 se li encarregà a Antoni Gaudí el projecte de construcció d’una nova façana per al Santuari. Malauradament, a causa de desavinences amb els veïns, i d’altres obstacles, el projecte no es dugué a terme.

Finalment, s’encarregà del projecte l’arquitecte municipal Pere Caselles. L’any 1900, el mateix Antoni Gaudí, amb motiu de la peregrinació al Santuari, dissenyà l’estendard que presidí el grup de la colònia de reusencs residents a Barcelona, que fou cedit al Santuari on es conservà fins a l’any 1936, quan l’església fou incendiada.

Amb la restauració del temple, s’incorporaren al retaule principal obres de l’escultor reusenc Joan Rebull.


OI – OXFAM INTERNACIONAL

 

Organización no gubernamental

OI

Oxfam Internacional

http://www.oxfam.org/es/

 

Oxfam Internacional es una confederación de 13 organizaciones que trabajan en conjunto con 3000 organizaciones locales en más de 100 países, para encontrar soluciones definitivas a la pobreza, el sufrimiento y la injusticia.

Dado que muchas de la causas de la pobreza son de carácter global, los 13 miembros de Oxfam Internacional confían en que pueden lograr un mayor impacto, a través de su esfuerzo colectivo.

Oxfam Internacional busca incrementar el entendimiento y reconocimiento público de que la justicia económica y social son cruciales para el desarrollo sostenible. Trabajamos para ser una fuerza global de campañas, que promueve los valores de una ciudadanía global, a la vez que buscamos movilizar a la opinión pública para que la igualdad de las personas tenga la misma prioridad que el crecimiento económico de las naciones.

 

Trabajamos con personas empobrecidas

Buscamos ayudar a las personas para que se organicen, de manera que puedan tener un mejor acceso a las oportunidades que necesitan para mejorar sus condiciones de vida y gobernar sus propios destinos. También ayudamos a las personas que se ven afectadas por desastres humanitarios, con medidas preventivas y planes de ayuda en emergencias.

 

MSF – MEDICOS SIN FRONTERAS

 

Organización no gubernamental

MSF

Médicos Sin Fronteras

http://www.msf.es/

 

Médicos Sin Fronteras (MSF) es una organización humanitaria internacional de acción médica que aporta su ayuda a poblaciones en situación precaria y a víctimas de catástrofes de origen natural o humano y de conflictos armados, sin ninguna discriminación por raza, religión o ideología política. En reconocimiento a su labor humanitaria, MSF recibió el Premio Nobel de la Paz 1999.

En marcha desde 1971

MSF es una organización privada, independiente y aconfesional que tiene su origen en el inconformismo de dos grupos de médicos que coincidieron en Francia a principios de los años setenta. Unos habían sido testigos del genocidio de la minoría Ibo durante la guerra de secesión de Biafra (Nigeria 1968) y se sentían frustrados ante la obligación de guardar silencio que les exigía la organización con la que trabajaban. Otros acababan de comprobar sobre el terreno la descoordinación y la falta de medios con que se atendió a las víctimas de las inundaciones que en 1970 asolaron Pakistán Oriental (actual Bangladesh). Pronto coincidieron en que la acción humanitaria debía adaptarse a los nuevos tiempos.

Con los más olvidados

Hoy en día somos una de las principales organizaciones humanitarias independientes del mundo. Nuestro objetivo es asistir a poblaciones a las que nadie puede o quiere llegar: víctimas de conflictos olvidados, de enfermedades que no afectan a los países desarrollados pero que se cobran millones de vidas en otras partes del mundo, personas invisibles para una amplia mayoría y que nosotros no estamos dispuestos a ignorar.

 

MANOS MERCEDARIAS

 

Organización no gubernamental

MANS MERCEDÀRIES – ONG

http://www.mansmercedaries.org

 

Com ja sabeu MANS MERCEDÀRIES és una ONG fruit, tal com indica el seu nom, de les Religioses Mercedàries, i del treball que han anat realitzant al llarg de molts anys a les Missions Mercedàries de tot el món. Per aquest motiu, i després de l’experiència que uns professors del col·legi La Mercè de Martorell tingueren a Moçambic (N’Kondedzi); sorgeix a finals de l’any 1998 entre les seves ex alumnes, la necessitat de crear aquesta ONG, per a que es plasmessin els valors que durant la nostra infància y adolescència ens van transmetre , i que constitueixen els 4 objectius bàsics de la nostra ONG:

  • Prendre consciència de les moltes necessitats que hi ha al món.

  • Transmetre la importància dels valors de la solidaritat.

  • Obtenir nivells de compromís amb la societat més subdesenvolupada.

  • Recollir fons y bens destinats a aquesta fi. Especialment per a recolzar el treball que es realitza a les Missions Mercedàries d’Àfrica i Sud Amèrica.

Aquests objectius que poden semblar massa idealistes, esperem poder-los realitzar mica en mica, marcant diferents fites i projectes per a que d’alguna manera pugui arribar la nostra ajuda als que tant la necessiten a les nostres Missions Mercedàries.

El nostre objectiu es estar a prop dels que necessiten ajuda, poder allargar la mà i estar en contacte amb Angola, Moçambic… etc. i

amb tots els centres que les Mercedàries tenen per el món. És un objectiu difícil i molt idealista, però mica en mica estem intentant obrir aquest camí d’ajuda i proximitat.

Des de la seva creació, l’ONG es financía econòmicament gracies a les aportacions regulars dels nostres socis, les aportacions esporàdiques de les nostres escoles i de persones que volen col·laborar amb nosaltres, des de setembre de 2002 amb els apadrinaments per a Malanje, i a més amb els diners recaptats de les vendes, sortejos, guardioles repartides por comerços…

 

CARITAS

 

Organización no gubernamental

Cáritas

http://www.caritas.es

 

La confederación oficial de las entidades de acción caritativa y social de la Iglesia católica en España, instituida por la Conferencia Episcopal. Creada en 1947, Cáritas tiene personalidad jurídica propia, tanto eclesiástica como civil. Entre sus objetivos fundacionales destacan la ayuda a la promoción humana y al desarrollo integral de la dignidad de todas las personas que se encuentran en situación de precariedad. En su trayectoria Cáritas asume un triple compromiso en su acción social: informar, denunciar y sensibilizar a la opinión pública sobre las situaciones de pobreza y vulnerabilidad, sus causas, consecuencias y la posibilidad de participación en el cambio.

La red nacional de Cáritas está constituida por unas 5.000 Cáritas Parroquiales, 68 Cáritas Diocesanas y sus correspondientes Cáritas Regionales o Autonómicas. Cáritas desarrolla dentro de España una importante labor de apoyo y promoción social a diversos grupos sociales en situación de precariedad y/o exclusión social. El compromiso con estas situaciones es apoyado por el trabajo gratuito de más de 65.000 personas voluntarias, que representan el 90 por ciento de los recursos humanos de la institución en toda España.

La acción desarrollada para la erradicación de la pobreza tiene también una amplia dimensión internacional que funciona a través de 154 Cáritas nacionales, con presencia en 198 países y territorios, integradas en la Cáritas Internacional, con sede en Roma. Es en este contexto de la red de Caritas Internationalis donde se ha desarrollado también nuestra pertenencia y participación activa en Cáritas Europa.

 

 

Anteriores Entradas antiguas