QUINTO NADALENC D’EL CIERVO

 

Associacions Civils

 

 

QUINTO NADALENC

de la

Societat Coral Recreativa

EL CIERVO

 

Any 1922

 

 

Des d’abans de Nadal fins passat Reis, en el Vallès, al Quinto s’hi juga arreu: a casa, a les entitats socials, a les escoles, etc.

 

 

 

 

Nota aclaratoria: Este artículo trata de un juego que practican muchas asociaciones cívicas locales (ONGs), basado en acertar cinco números en línea, etc., razón por la que rogamos nos disculpen por no aportar la traducción en español.

 

 

I – EL QUINTO DE LA S.C.R. EL CIERVO

 

La Societat Coral Recreativa El Ciervo va néixer l’any 1922 i té la seu i la sala d’actes al carrer Viladomat amb Roger de Flor del barri de Gràcia a Sabadell. Durant la seva llarga historia ha fet de plataforma ciutadana de molts grups culturals i/o esportius, de totes les edats.

 

 

 

Entre les activitats que es desenvolupen en la S.C.R. El Ciervo n’és popular el joc del Quinto, joc també anomenat, en altres comarques catalanes i valencianes, la quina, plena o loteria vella, sent típicament un joc de les dates nadalenques, que comencen una setmana avanç de Nadal i finalitzen la nit de Reis.

 

 

II – METODOLOGIA DEL JOC

 

La seva mecànica consisteix en que cada jugador té una carta amb tots els números de l’1 fins el 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna, i consisteix a marcar els nombres que el “lloro” va cantant.

 

 

Els números estan distribuïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de nombres fa “quinto i guanya; després es juga per la “plena  i guanya el primer jugador que omple un dels requadres de tres files.

 

 

La persona que canta els números, anomenada “lloro, ho fa amb dites i acudits ja siguin tradicionals o adaptats al temps en què es juga i així, dóna un toc d’humor i converteix el joc en una festa.

 

 

També es caracteritza per què els jugadors marquen els nombres cantats amb llavors de plantes (blat de moro, guixes…) i els premis, a més de diners, solen ser lots de Nadal o d’altres premis materials.

 

 

La figura del lloro és molt important, ha de treure els números de la cistella, cantar-los i col·locar-los, de manera que mentre canta l’anterior, ja està traient el següent. No es pot equivocar i en cas de quinto o plena ha de ésser ell/a qui el validi.

 

 

III – DITES I NOMS TIPICS DELS NUMEROS DEL QUINTO

 

El “lloros’ha d’aprendre dites populars i sants del santoral. Últimament els lloros han incorporat nous mots per als números. Com més sants i mots canti el lloro, i menys números digui, més entretingut i divertit serà el quinto.

 

 

El Quinto és un joc que fomenta l’ humor, l’amistat i la relació entre els que hi juguen. Es basa en la interacció entre el lloro que canta els números i els jugadors. La manera com el lloro canta els números i com responen els jugadors dóna lloc a tota mena de bromes, jocs de paraules, noves denominacions de números, rimes imaginatives, etc. 

 

 

Bona part del mèrit es deurà a l’habilitat i gràcia dels lloros, que solen gaudir del corresponent prestigi ja que són considerats tota una institució, un grup de voluntariosos associats, que hauran de vocalitzar bé i amb un ritme pausat, sense precipitar-se o enganxar els números, ni allargar els acudits de manera que el joc sembli aturat.

 

 

NOMS MÉS HABITUALS DELS NUMEROS DEL QUINTO

Entre parèntesi: el què responen els jugadors

 

1 = el més menut (el teu canut), el més petit (del Barça), el més petit de tots (tocava la trompeta) i Cap d’Any.

2 = un dos (tres quatre) i un aneguet.

3 = un tricicle i el tercer (cirerer).

4 = una cadireta.

5 = petit músic (ja te la tinc)

6 = el sis (cu), al sis (alcis vostè), el dia de Reis i mitja dotzena.

7 = al set (alça’t tu), un estripat, la bandereta,  un que té set (que es foti!).

8 = un que és buit (el teu cap) i un que és buit (el teu llit).

9 = davanter centre i un que és nou (el meu cotxe).

 

Zona de NO fumadors

 

10 = pelat el més petit, pelat el jove i el pilota d’or (Messi).

11 = les cametes de la Montse, les cametes del Fermí (i la mare que el va parir), la Diada i parelleta d’uns (iuhUUUU!) .

12 = una dotzena (de pals a l’esquena) i dotzena (d’ous per la nena).

13 = el de la mala sort i el malastruc .

14 = ca, ca, ca, ca, ca, catorze.

15 = la nena maca i Santa Maria.

16 = sexe!.

17 = Sant Antoni.

18 = la majoria d’edat  o la meva edat.

19 = Sant Josep.

 

Zona de fumadors

 

21 = L’aneguet coix, El més elegant  i Sant Lluís Gonzaga.

22 = parelleta d’ànecs i parella de dosos (bruts i fastigosos).

23 = Sant Jordi  i el tejero (todo el mundo al suelo).

24 = Sant Joan i dues dotzenes.

25 = vint-i-cinc (Nadal!).

26 = Sant Esteve.

27 = la verge de Montserrat.

28 = els sants innocents.

29 = el tramvia.

  

31 = l’últim dia de l’any i Sant Silvestre.

33 = els anys de Jesucrist i parella de tresos.

36 = tres dotzenes i l’any de la guerra.

39 = l’any que es va acabar la guerra i la pau relativa.

 

 

43 = el licor.

44 = quac-quac.

45 = mitja part i tres quarts d’hora.

46 = temps afegit.

48 = quatre dotzenes.

 

Entren els Reis Mags

 

50 = pelat el del mig.

55 = parella de músics.

 

Els Reis Mags d’Orient

 

60 = pelat a can seixanta i el cansat.

64 = quasi jubilat.

65 = la jubilació.

66 = parella de sisos o de grisos i parella de mossos d’esquadra.

69 = arriba i abajo, el berro i marra!.

 

Benvinguda als Reis Mags

 

70 = pelat la tieta.

75 = tres ralets.

77 = parella d’estripats i les banderes d’Itàlia.

 

Un “lloro” majestàtic

 

80 = pelat la iaia.

82: el naranjito i el mundial d’Espanya.

88= parellassa, la mamellassa i les mamelles de la Paula.

  

90 = pelat l’avi, pelat l’últim i el ventilador espatllat (no venta).

·          

 

IV – ALTRES DITES DEL QUINTO

 

De l’1 al 9: són petits: per exemple, petit dos.

  

Les desenes són pelats: per exemple, pelat trenta o pelo trenta.

 

Quan la desena i la unitat és la mateixa xifra són parelles: per exemple, parella de sisos.

 

Quan surten 3 o més números seguits o acabats igual es demana que el lloro remeni. (REMENAAA!!!) (Remena, remena nena!)

 

Quan a un jugador només li queda un número per fer quinto pot demanar al lloro que l’hi busqui. (BUSACAMELA!) El lloro respon: (I jo que la busco...) I el lloro remena.

 

 

V – ELS REIS MAGS D’ORIENT A LA NIT DE REIS

 

La Nit de Reis es celebra del 5 al 6 de gener de cada any. Durant els dies previs, els nens i nenes innocents escriuen la carta als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar tot demanant allò que desitgen.

 

 

Espectadors callats

 

Segons aquesta tradició, el nen Jesús va rebre la visita de tres savis que seguint l’estrella d’Orient li van regalar or, encens i mirra.

  

Els reis també participen en El Ciervo, donen regals als nens i nenes o als seus pares, i després es reparteixen en tres grups de patges, segons el rei que acompanyen, i deixen regals per tota la ciutat directament a la mainada i gairebé durant tota la nit.

 

 

RESUM

 

Grans i petits, sembla que tots creiem amb els Reis Mags i confiem amb la loteria nadalenca o la primitiva setmanal, que resulta més substanciosa que el nostre Quinto.

 

 

Però, no val a badar, dons l’experiència ens ensenya que els “reiets” que ens poden ajudar no són del tot fiables.

 

 

Nota aclaratoria: Vídeos humorísticos relativos a los Reyes Magos de Oriente con personajes propios de nuestra realidad política actual.

 

 

Recopilación y edición

Martín Ferré

 

Anuncios

3 comentarios (+¿añadir los tuyos?)

  1. Núria
    Ene 07, 2010 @ 11:39:50

    Amic Martí, has encertat el teme. Parlar del Quinto en els festes de Nadal, és un complement d’aquesta diada. El Quinto és essencial com a "divertimento" dins oci dels dies de Nadal i Reis.És dificil d’explicar-ho a les persones que no ens coneixen, però haig de dir que ho has precisat puntualment molt bé. Et felicito per haver-ho fet en català, tot i què el castellà m’agrada, però cada cosa el seu lloc. Per mi el castellà és la llengua estrangera que domino més bé, i m’encanta coneixe-la, parlar-la i poder-la escriure. Català i castellà, són dues llengues que venen del llatí, per tant són cosines germanes, que és tal com s’hauríen de conprendre les dues i ser acceptades per a tohom.Bé, benvolgut Martí, m’has fet passar una bona estona redescobrint aquest joc tant popular a Catalunya. Voldria afegir que en les reunions familiars d’aquestes festes hi juguen i s’ho passan molt bé fen bromes tal com expliques amb els sobrenoms del números. GràciesBON ANY 2010´NÚRIA

    Responder

  2. Martín
    Ene 07, 2010 @ 16:45:28

    Crec que el Quinto d’ enguany va estar un notable èxit, les dues grans sales estaven plenes de gom a gom i al joc hi participaven més de dos cents jugadors cada vegada.Va resultar una nit prou llarga, des de les deu i mitja del vespre fins a les dues de la matinada sense parar, inclosa la part en la que els “lloros” eren els Reis Mags.Cal reiterar el nostre cordial agraïment a tots els voluntaris participants, molt particularment als que varen desenvolupar la feixuga tasca de “lloros”.Felicitats i bon Any Nou 2010!

    Responder

  3. Josep
    Ene 13, 2010 @ 12:40:48

    Josep Camps (Reiet) diu Marti ets un ! crac ! ancara que en el ciervo ia ni un de crac, pro només en te el nom, de veritat que gent com tú es la que fa falta, per que les entitats com aquesta puguin anar tiran endavant, yo com a persona molt vinculada a la entitat et dono les gracies per la teva feina i et felicito de tot cor. GRACIES MARTI

    Responder

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: