CITAS CONTEMPORÁNEAS

 

TECNOLOGIES I INDUSTRIES

CITES CONTEMPORÀNIES

 

Opinions expressades per professionals o personatges famosos, amb escrits o en col·loquis, tractant de temes d’interès general o social.

 

Fonofilia

:

El empleado racionaliza su incompetencia quejándose de que no puede mantener un contacto suficientemente estrecho con sus colegas y sus subordinados. Para remediarlo, instala sobre su mesa varios teléfonos, uno o más aparatos de intercomunicación provistos de botones, luces parpadeantes y altavoces, así como uno o más magnetófonos (y ordenadores conectados en red).

El fonofílico no tarda en desarrollar la costumbre de utilizar dos o más aparatos al mismo tiempo; éste es un signo infalible de fonofilia galopante.

Los casos de este tipo degeneran rápidamente y, por lo general, son considerados incurables.

Dr. Laurence J. Peter y Raymond Hull – El Principio de Peter -1970

 

Rigor cartis

:

En empleados situados en el nivel de incompetencia, he observado a menudo "rigor cartis", un interés anormal en la confección de mapas y diagramas de organización y funcionamiento, y una obstinada tendencia en señalar el rumbo de cada fragmento de negocio de acuerdo con las líneas y las fechas del mapa, independientemente de las demoras o las pérdidas que puedan derivarse.

El paciente de "rigor cartis" exhibirá a menudos destacadamente sus mapas en las paredes del despacho, y puede vérsele a veces, olvidado de su trabajo, contemplar adorativamente a sus iconos.

Dr. Laurence J. Peter y Raymond Hull – El Principio de Peter -1970

 

Inercia carcajeante

:

Un indicio seguro de colocación final (alcanzado el nivel de incompetencia) es la costumbre de contar chistes en vez de ir al grano.

Dr. Laurence J. Peter y Raymond Hull – El Principio de Peter -1970

 

Marx pensaba que quien poseyera las herramientas y la tecnología controlaría la sociedad. Pero la Historia le jugó una mala pasada y, al final, no fueron los propietarios ni los obreros quienes llegaron al poder. Tanto en las naciones capitalistas como en las socialistas fueron los "tecnócratas" quienes se elevaron a la cumbre.

Alvin Toffler -Sociólogo (EEUU) -LA TERCERA OLA -1980

 

En els darrers anys s’està accentuant el grau de dependència tecnològica d’Espanya. Mentre hi ha gent que s’omple la boca denunciant les amenaces que comporten les autonomies, ignoren el grau de dependència internacional de la industria espanyola, hipotecada pels condicionaments tecnològics.

Fins a cert punt, aquest és un fet coincident amb molts països europeus, però el que si és absolutament original del cas espanyol és la passivitat amb què el fenomen es contempla. De fet, les partides destinades a recerca dins del Pressupost General de l’Estat són, percentualment, les més baixes dels països europeus, excepció feta de Portugal i Grècia.

…..

La indústria espanyola té una gran capacitat, si es veiés degudament ajudada, per a millorar processos tecnològics importants; té provada capacitat per a crear un know-how propi partint d’experiències estrangeres, en la mesura en què en diversos sectors industrials es compta amb un coneixement superior de les tècniques de base.

Miquel Roca i Junyent -PER QUÈ NO? -1982

 

L’esforç exportador realitzat per la indústria espanyola en els darrers anys ha estat extraordinari. La crisi interior a forçat els industrials a trobar sortida per als seus productes en el mercat internacional. I des de les grans empreses fins, de manera molt especial, les petites i mitjanes, s’han llençat a obrir mercats, amb un bagatge d’enginy i d’entusiasme realment notable.

En una demostració de la seva capacitat d’emmotllar-se a la crisi, els industrials han anat a la recerca de la comanda allí on es trobava.

Difícilment podria demanar-se una proba més concloent del perquè de la iniciativa privada i per què és damunt d’ella sobre la qual ha de recolzar-se el rellançament de l’activitat econòmica. Especialment quan tot aquest esforç s’ha fet sense cap mena d’ajuda oficial, ni, simplement, posant atenció als problemes amb què els exportadors s’han trobat.

Miquel Roca i Junyent -PER QUÈ NO? -1982

 

La dignitat de les persones humanes demana l’esforç per reduir les desigualtats socials i econòmiques excessives. Empeny a fer desaparèixer les desigualtats iniqües.

Catecisme de l’Església Catòlica -1992

 

…es difícil predecir el efecto de los impactos a largo plazo del crónico y creciente desempleo, y esto puede resultar en extremo dañino.

Yehezkel Dror -Cátedra Wolfson (Israel) -INFORME AL CLUB DE ROMA -1994

 

El concepte de governació té major abast que el de govern, inclou l’Estat i totes les administracions públiques (primer sector), però també el sector privat amb finalitats lucratives (empreses, el mercat o segon sector) i el sector privat sense finalitats lucratives (tercer sector, la societat civil).

Rafael Grasa -Professor de la UAB -CETIB 2000

 

L’automòbil des que va néixer fins als nostres dies ha representat el producte més desitjat, conjuntament amb l’habitatge, de la societat de consum.

Antoni Carrillo – Dega del CETIB 2001

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: